El passat dia 11 va tenir lloc una conferència del senyor Pere Alzina (Professor i llicenciat en pedagogia per la Univerditat de les Illes Balears) a l'Ajuntament de Sant Joan, sobre l'educació al segle XXI.
Va ser una gran conferència on no varen faltar punts anecdòtics i humorístics per tal d'enganxar-nos a tots al tema. Una gran afluència a la salda d'actes de l'Ajuntament on, tot i que la gran majoria d'assistents eren dones (mares i professores) també hi va haver un gran nombre d'assistents masculins.
Ens va introduïr al tema mitjançant una anècdota curiosa que va viure als seus primers anys de docència, però que ens va deixar clar l'objectiu de la conferència. El cas era, que als seus primers anys de docència, donant classe a una escola amb alumnes problemàtics, a qui havia d'ensenyar a llegri i escriure, després de molt intents i grans esforços un dia es va cansar i es va posar a llegir el diari a classe ja que no veia que anèssin a aprendre gaire aquells al·lots. Mentre llegia el diari, es va apropar un dels alumnes a la taula i li va dig que què hi posava (a la pàgina de successos). Ell li va dir que havien arrestat a un home amb un nom que començava per unes lletres i, ràpidament, el nen les va associar a un conegut i, mitjançant l'interès d'aquells nins cap a les pàgines de successos dels diaris, vàren aprendre a llegir.
Amb aixó ens volia dir que l'aprenentatge serà més fàcil si aprenem amb problemes complexos que facin reflexionar a qui aprèn; no amb problemes simples ni amb un llistat de fets ordenats i lineals. Un aprenentatge que deixi de banda la memorització i que impliqui la RAÓ i l'EMOCIÓ. Amb aixó no diu que no hi hagi memorització després, però aquesta no és la clau de l'aprenentatge. Pot ser què, una vegada estigui après allò que s'ha d'aprendre, el cervell dugui una mecanintació posterior a terme, on sí influeixi la memorització, és lògic: si es mecanitza – es memoritza.
La implicació a classe durant l'aprenentatge, gaudir mentre s'aprèn fa que el cervell lliberi una substància que ens invaeix tot el cos i ens fa sentir bé: la serotonina. Per aixó ja implicam directament el cervell quan aprenem d'una forma que ens agrada i el “tenim content”, per tant parlam d'un aprenentatge més significatiu de FORMA REAL i CONTEXTUALITZADA.
I aquí ens relata una altra anècdota, en aquest cas referint-se a les matemàtiques. A la classe on ens situa ara ens trobem amb un problema que possiblement hem viscut tots alguna vegada. La professora ens explica la suma: tenim tres pilotes i en comprem dos, ens trobem amb cinc pilotes. Amb aquesta premissa, una nena s'aixeca i li diu a la mestra:
- Vols que et posi un problema real de pilotes?
La mestra si contesta que sí, volguent saber quie es problema que plantejarà una nena de 6 anys sobre pilotes. Així la nena li fa la següent pregunta:
- Vols que et posi un problema real de pilotes?
La mestra si contesta que sí, volguent saber quie es problema que plantejarà una nena de 6 anys sobre pilotes. Així la nena li fa la següent pregunta:
- La nostra realitat és que tenim només una pilota vella, desinflada i descolorida a consergeria que, quan toca la campana, correm tots i totes a buscar-la per a jugar. Som vint-i-tres nens i nenes en total a la classe. Normalment els nens volen jugar a futbol i nosaltres no, però com només tenim una pilota el qui primer l'agafi podrà decidir a què jugar i, en cap cas, s'ha parlat de comprar més pilotes perquè l'escola no té diners per a comprar-ne més. Em podries dir com resolem aquest problema, que també es de pilotes?
Així doncs, parlem en tot moment d'uns fets REALS, COMPLEXOS i INTERESSANTS, que favoreixin la implicació de l'alumne en l'aprenentatge, aixó sí, aquests fets sempre han d'estar lligats i relacionats amb una història bàsica que ajudi en la comprensió del que s'està aprenent, un fil connector. Els llibres de text (menyspreant-los una vegada més) no lliguen, els fan lligar i, de vegades, amb pega extra-forta per tal d'introduïr-los com sigui. És impossible que després d'un text on s'expliqui la història simple de La Caputxeta Vermella, ho vulguin lligar amb preguntes de comprensió lectora, gramàtica, sintaxis, ortografia, morfologia i fonètica tot relacionat amb el tema de La Caputxeta Vermella. Aquesta història no té tant de contingut per a què un nen vegi l'associació de tot el que ha d'aprendre amb aquesta.
Per tant, si no fem reflexionar els nostres infants, el seu procés de raonament lògic s'atura i, si volen saber més hem de poder contestar amb lògica i de forma que el nen ens entengui, no amb una frase com: ara no, que ara no toca aixó! Apliqueu aixó a una classe de tres anys: aprenem els colors. Verd, blau, roig.
Una nena pregunta:
- I el rosa? És un color el rosa?
El mestre que ha de respondre?
- Aixó ja ho vorem, que ara no toca.
Veritat que no es lògic? No és lógic en cap cas, si volen aprendre els hem de deixar aprendre fins on vulguin fer-ho.
Una nena pregunta:
- I el rosa? És un color el rosa?
El mestre que ha de respondre?
- Aixó ja ho vorem, que ara no toca.
Veritat que no es lògic? No és lógic en cap cas, si volen aprendre els hem de deixar aprendre fins on vulguin fer-ho.
Una altra anècdota que ens fa vore la clara funció de explicar les coses con cal i de forma lògica es la següent:
- “Mamà, per què ens segueix la lluna?
- Per què ens estima molt.
DIES MÉS TARD
- Mamà, on és la lluna avui? Ens ha deixat d'estimar? Què li hem fet?
- … (no sabem què contestar, oi? Ho hauríem d'haver pensat abans)”
Les històries d'aprenentatge i de la vida han d'estar íntimament relacionades, de forma que es crein conflictes que resoldre per a assolir respostes a aquest conflicte en forma d'aprenentatge.
L'expreriència reflexionada és part de l'aprenentatge.
Per acabar aquesta fabulosa conferència ens va parlar de l'aprenentatge per projectes. Aquestos projectes es duen a terme mitjançant una pregunta que es formula, unes pautes per respondre-les que englobin diferents continguts i molt variats i, finalment, la elaboració d'una resposta pròpia, comprovada i veritable. Deixem de banda les redaccions de: que hem fet aquest cap de setmana? Si un nen no ha fet res, s'ha avorrit com un mussol i, a més, li fem escriure començarà a odiar les redaccions de cap de setmana. Si tenen alguna cosa que contar que ho facin, encara que sigui dimecres, però no per obligació com a feina per al cap de setmana.
I què hi ha més real que la vida a l'escola? Si una persona ens cau malament l'hem de veure cada dia a classe i potser haurem de treballar amb ella, però també pot ser que treball rere treball, acabem veient que no és tan dolenta com ens creiem. EDUCAR PER A LA COOPERACIÓ, educant amb música, plàstica i drama, què millor que el drama per a aprendre a empatitzar? Per a posar-se en un altre paper? Aixó es el primordial per a aprendre: pensar diferent a com solem fer-ho per a poder resoldre el problemes que se'ns plantegin, aprenent així de nosaltres mateixos, amb els altres i per preparar un futur. És a dir, hem d'educar amb perseverància, optimisme, il·lusió, utopia, realisme i planificació per crear nous plantejaments i utilitzar noves tecnologies per a educar com s'ha de fer al nostre segle: al segle XXI.
I believe the children are our future.
Teach them well and let them lead the way.
Show them all the beauty they possess inside.
Give them a sense of pride to make it easier.
Let the children's laughter remind us how we used to be.
Teach them well and let them lead the way.
Show them all the beauty they possess inside.
Give them a sense of pride to make it easier.
Let the children's laughter remind us how we used to be.
Whitney Houston – Greatest love of all (1ª Estrofa)
(Si voleu escoltar-la punxau al gadget de música us la he dixat alli)
Per acabar avui, us deixo un video que m'ha encantat aquest cap de setmana a la gala especia de la ONCE, la gala es deia “Una noche única” i, per molt “sensibloide” que soni a més d'arribar-me i fer-me acabar plorant va fer-me recordar moment de la meva infància a l'escola, ja que la meva mare sempre hem duia a l'escola amb cançons dels “Flores”, espero que us agradi tant com a mi!
Fins la setmana que ve!
Patricia Pinar Roig
☺♥♫
No hay comentarios:
Publicar un comentario