Reflexió final i cloenda.

Ha set un primer any dur, ple de feines i amb necessitat de dur-ho tot al dia. Un any on totes les companyes, treballant i ajudant-nos, ens hem anat coneguent cada cop més. 

Un gran any ple d'aprenentatges...però anem a explicar-ho assignatura per assignatura, per a què ens entenguem millor.

Començarem per CATALÀ.

Hi ha que dir que aquesta és una de les assignatures més fortes desde el punt de vista de moltes companyes, tant del nostre curs com d'altres cursos. De fet, moltes de nosaltres encara ens preguntam com ens ha anat tan bé.

La meva opinió sobre aquesta assignatura no és gaire agradable. Jo m'esperava fer més didáctica de llengua o potser usos de la llengua i, en canvi, vàrem passar tot el semestre fent fonètica i anàlisi de frases. Potser al final, i a corre-cuita, si vàrem fer alguna cosa de teoria sociolingüística, però només comentant a classe.

I a l'hora de l'exàmen, els exercicis només un eren una frase (pregunta d'un punt), verbs, sociolingüística i detecció d'errors. Així que vaig donar gràcies a Déu per recordar coses del llibre de Jesús Tuson “Una imatge no val més que mil paraules”, de sogon de batxiller, que em van servir per a contestar més de la meitat de l'exàmen.

Així i tot...ja està...ja ha passat! ☺

De la següent assignatura que parlarem serà PENSAMENTS I CONTEXTOS EDUCATIUS CONTEMPORANIS.

Aquesta va ser una assignatura molt interessant i molt fàcil. Les classes eren molt ràpides, però perquè hi havia molt de temari i havia que fer-ho així. Fet del que la senyora M. Carmen Fernández i Bennássar no en tenia cap culpa i, a més a més, em va semblar una professora excel·lent i molt propera a tots els seminaris.

Vàrem estudiar diferents autors com Freinet, Decroly, Montessori, Fröebel, entre molts altres que em van agradar per la diversitat d'aportacions que feren cadascún d'ells a l'àmbit educatiu.

Si n'he de triar algún, probablement em quedaria amb Montessori ja què em sembla fascinant la seva aportació al món educatiu amb les recomanacions de distribució de temps i espai i l'aportació de material de joc i didàctic a l'aula.

Recalco una de les exposicions d'aquesta assignatura. Ens va tocar explicar les lleis educatives. Típic tema que no li agrada a ningú explicar per la quantitat d'informació que hi ha. Al nostre grup que el formàvem na Zineb, na Gemma i na Zhila se'ns va ocórrer una idea: fer un teatre. El fil d'aquesta història era que na Zhila era un detectiu que havia de desvelar com havíem assassinat a na Gemma, na Zineb i jo. Bé...així no té gaire sentit...però quan na Gemma fa de LOCE, na Zineb de CAIB i jo de LOE tot recobra vida. Tant, que imaginàrem que havíem matat a la LOCE perquè havia matat al meu pare: la LOGSE; així que la LOE (jo) havia arribar a convèncer a la CAIB (Zineb) per a que l'ajudés a matar a canvi d'uns honoraris ben suculents per a ella. Quedava així una història molt clara on cada llei nombrava els punts més rellevants i les disputes sorgien de les diferències entre aquestes.

Però aixó no va ser tot, ja què en aquell moment vàrem canviar de partit gobernant i la història va haver d'acabar oberta a causa de les noves reformes que podrien venir.

Tothom va quedar satisfet de l'obra de teatre i va entendre més la informació que voliem fer entendre que si no haguérem explicat les lleis durant hores.

Novela policíaca, la nostra... 

(foto de http://www.flickr.com/photos/call-to-adventure/2982863855/sizes/z/in/photostream/)

Però “Contemporani” o “Pensaments” com li deiem a aquesta assignatura, anava molt lligada amb MODELS EDUCATIUS EN LA PRIMERA INFÀNCIA ja què els autors que veiem eren més o menys els mateixos i seguiem un dels treballs que havíem començat a l'assignatura de na Carmen Fernández. També vàrem fer una mena de teatre per explicar el nostre projecte sobre Can Blau que també va agradar molt. 

El que més recordo d'aquesta assignatura es el llibre de Tonucci de “Quan els infants diuen PROU!” Ens va fer escollir una frase del llibre i reflexionar sobre el que ens feia sentir. Jo vaig escollir “Volem d'aquesta ciutat el permís per jugar fora de casa” ja què em sembla una molt bona frase de guerra dels nens davant de la construcció massiva d'edificis i la falta d'espais verds i de joc per a què ells puguin gaudir de l'aire lliure. En cas contrari, aconseguir el que està passant actualment: els nens queden a casa veient la televisió i jugant a videojocs.

Canviarem ara una mica el “chip” i parlarem de l'assignatura de MÚSICA.

Música em va agradar moltíssim, era el que esperava. Les classes eren molt divertides i molt pràctiques, però a la vegada apreniem la didàctica de la música com nosaltres mateixes.

Per mi, a més a més, va suposar una superació personal ja què havia de cantar, ballar i tocar la flauta davant de tots amb la vergonya que jo tinc.

L'hora de l'exàmen per mi va ser molt emocionant, ja què en acabar el professor, Toni Pons, em va dir que si volia seguir estudiant per a professora de música que em veia futur perquè havia millorat molt des de començament de curs.

Per acabar he de dir, que penso que una de les coses més impactants d'aquesta assignatura va ser aquest video on es veu el ritual de castració dels nens per a què en arribar a ser adults quedèssin amb la mateixa veu i poguèssin cantar igual que quan eren nens, és a dir, amb veu de nens o de dones. Era part del temari, de la part de cant, i es feia perquè anteriorment no estava ben vist que les dones cantàssin en públic o féssin qualsevol tipus d'espectacles.

Ànim per no acabar plorant!

Seguint amb les assignatures de primer, continuaré amb BASES DIDÀCTIQUES I DISSENY CURRICULAR. D'aquesta assignatura no diré gaire ja què gairebé totes les entrades d'aquest bloc hi estàn dedicades. Ha set una enfeinada fer setmana rere setmana el bloc, una gran enfeinada que va tenir la seva recompensa ja què sense adonar-nos-en vàrem reflexionar tot allò que parlàvem i poc a poc va anar formant part dels nostres coneixements. 

Dir, que és una gran experiència veure com altres persones de fora les nostres parets de l'aula també et llegeixen, en el meu cas va ser Marisa Moya la que va comentar una de les meves entrades on referenciava una de les seves frases a “Purpose/ed 500 palabras”; i des d'aquí moltes gràcies pel teu comentari ja què em va donar una espenta per seguir lluitant per una educació de qualitat.

Continuaré parlant de DESENVOLUPAMENT COGNITIU I LINGÜÍSTIC EN LA PRIMERA INFÀNCIA. Aquesta he de dir que, de primer curs, encara que estigui malament dir-ho, és la que més m'ha agradat. El temari era extens, era dens i així i tot m'ha semblar molt interessant. 

Gràcies a aquesta assignatura i a una de les pràctiques realitzades per aquesta assignatura, he de dir que probablement en acabar la carrera d'Educació Infantil faci Logopèdia. Em sembla un món apart com els nens aprenen a parlar, aquireixen sons, aprenen a escriure. Fins fa poc no podia creure com aprenien a escriure sense saber llegir, ni com llegien sense escriure. Ara, ja ho se i m'encanta, i vull saber més i més sobre aquest tema. 

Sembla que no en vaig tenir prou amb totes les pràctiques, però certament, em van agradar totes, una de les que més va ser la quarta, on explicàvem l'adquisisció de sons entre els 12 i 18 mesos. Amb aquesta edat apareixien les síl·labes directes (consonant + vocal), les indirectes (vocal + consonant) i els símfons (consonant + R/L). Els videos demostratius per a l'exposició els vaig fer amb el nebot de unes amigues; i l'esperiència va ser increible. Però la pràctica que més em va arribar va ser la tercera. Us la deixo per a que vegeu de que va...

Treball Finit

Conjuntament amb la teoría d'aquesta assignatura, anava la teoria de LA LLENGUA A L'AULA D'INFANTIL: DEL PLAER DE LA LECTURA AL JOC DE L'ESCRIPTURA. En aquesta assignatura no vàrem fer molt més del que vàrem fer a psicologia, però ho vàrem fer més extens. El fet es que no em va agradar. No veig pedagògic haver de copiar el temari. De fet, la frase en aquella classe era “ara copio, demà entenc” perquè no donava temps a reflexionar mentre es feia la teoria. Aixó em va semblar una mica contradictori amb tot el que vàrem estar veient amb totes les demés assignatures. És més, ni tan sols l'exàmen em va agradar.

Vàrem haver de fer un treball de transtorns del llenguatge que no puntuava, però que sortiria a l'exàmen i no va sortir; les preguntes de l'exàmen es repetien i el cas pràctic era fàcilment confusible.

No tot es dolent, és a dir, aprofundirem més en el que havíem começat a veure a desenvolupament lingüístic i aixó em va agradar per la emoció de la logopèdia que tenia, però no ho vaig notar ni didàctica ni pedagogia per part de la profesora, penso que agafar apunts per internet i dictar-los a classe ho sap fer qualsevol. Potser sona dur, però és l'experiència que em va quedar en acabar aquella assignatura.

Seguidament comentaré les dues assignatures d'ANGLÈS conjuntament. El fet de fer-ho així és perquè no vaig fer distició a l'hora d'estudiar. Per mi era una mateixa assignatura on un dia feiem una part de la llengua i l'altre dia feiem l'altre part.

També varem fer feines de bloc. Jo per exemple les vaig fer conjuntament amb na Zineb i va ser una experiència molt agradable ja què entre les duen feiem muntatges impresionants.

Entre anglès i bases didàctiques vaig conèixer a Sir Ken Robinson, un home...bé... “is an internationally recognized leader in the development of education, creativity and innovation. He is also one of the world’s leading speakers with a profound impact on audiences everywhere ”. Actualment també el segueixo per twitter i es molt interessant el fet de veure el que diu a favor de l'educació sempre. Un dels seus últims tweets que m'ha impactat molt és el següent “"If we can't modify education let's modify the kids" The uses and abuses of ADHD drugs” que porta a un enllaç on es pot llegir un article sobre desordres d'atenció que intenten corregir amb pastilles.

Parlaré ara de l'assignatura de SOCIOLOGIA, CONVIVÈNCIA I EDUCACIÓ. Aquí m'he de parar una estona i respirar. Penso que tenc una mena de frustració amb aquesta assignatura, només de sentir el nom m'agobio. Ho vaig passar molt malament, tot sigui dit, però va merèixer la pena. Si bases didàctiques em va semblar molta enfeinada, sociologia era el súmmum de treballs per fer. Hi havia molta teoria, molts de treballs i moltes lectures. 

Segueixo pensant que no estava ben compensat el treball de crèdits pràctics amb crèdits teòrics, però bé, com em va passar amb català: ara ja està...ja ho he passat. ☺

Per aquesta assignatura vàrem haver de veure una pel·lícula anomenada “Hoy empieza todo”. És una mica dura, però explica la realitat de les escoles amb pocs recursos, com el govern li dona l'esquena per donar prioritat a altres assumptes i les conseqüències de integrar-se massa en la vida d'una família quan ets mestre. La deixo enllaçada per si la voleu veure, val la pena!

Pel que fa a ORGANITZACIÓ I GESTIÓ EDUCATIVA he de dir que no hi ha gaire per comentar. El professor Jaume Oliver Jaume era com un àvi per a nosaltres. Tot ens ho explicava detingudament i amb molta paciència per a què ho entenguèssim. Els seminaris eren molt productius ja què ens va fer anar a visitar l'escola de Can Cantó i l'escoleta de Ses Païsses per a què ens expliquèssin els documents necessaris per a dur a terme la gestió educativa de centres tant d'infantil com de primària. 

Aixó ens va ser molt útil perquè ens va aclarir moltes coses. El fet de poder veure com professors i directors es mostràven els documents “in situ” era molt més significatiu per a nosaltres. Podiem veure la quantitat de documents que es necessiten per a gestionar una escola/escoleta: que si el PEC, que si RRI, etc. van deixar de sonar-nos a xinès. Cal esmentar també que en l'últim seminari vàrem fer una festa al professor ja què es jubilava i totes estàvem d'acord en què s'havia portat molt bé amb totes nosaltres i que era tan proper com un àvi i s'ho mereixia.

Finalment, i no per això menys important, cal esmentar l'assignatura de APRENENTATGE DE LES LLENGÜES EN CONTEXTOS MULTILINGÜES. Aquesta assignatura era optativa, com una de les d'anglès. Havíem de fer una exposició i una unitat didàctica enfocada a qualsevol tema però dedicada a diferents llengües. 

El meu grup va fer una taula rodona com si fós un programma televisiu dedicat a la diversitat lingüística. La presentació va agradar moltíssim i a mi també em va agradar molt fer-la. El tema d'aquesta era l'actuació de diferents escoles d'Anglaterra davant de diversitat cultural i lingüística en què es trobàven. Per tant, teníem informació de moltes escoles que sortien en la lectura prèvia. Per aixó, idearem una mena de programma on posàvem videos en què explicàvem cada intervenció de cada escola com si fós una corresponsal. Així, la densitat de la exposició quedava reduïda al dinamisme d'un programma.

A continuació posaré una de les diapositives de la presentació per a què veieu la quantitat d'informació que hi havia per cada escola.

Fotografia d'elaborció pròpia.

Així doncs, estareu d'acord amb mi en què ha set un any ple d'aprenentatges, ple d'emocions i ple de treballs. Però ja ha passat, l'estrès de primer ja ha passat i he de posar la vista al futur de segon.

Seguirem en contacte pel bloc de segon: http://segondenapatri.blogspot.com.es/

Un petó a tots i a totes, gràcies per fer de primer un any espectacular i anem a per segon amb ganes!!

Love, Patri!

Patricia Pinar Roig

☺♥♪

Writings!

ESSAY

ICT improves students' language learning

It is known that the nowadays children learn by projects, using language in everything they do. For example, with ICT's which they search for all the information. But are ICT good for their learning?

On the one hand, it is certain that learning in a different way makes you learn more significant, so if you search information in a different language, you will improve it as you will improve autonomy and critical thinking too.

On the other hand, if you only learn with ICT, you forget books, leaving the traditional way as if it was the wrong way, without thinking that most popular people that had written great books have learnt in a traditional way.

In conclusion, is spite of the fact that ICT offers to improve other languages, traditional learning was in the past, and it is stil being, as good as ICT. So, are you going to desprestige it for being old?

E-MAIL TO A FRIEND TELLING HIM/HER ABOUT YOUR FIRST YEAR AT COLLEGE

Dear Noah,

Sorry, it has taken so long to write to you. I'm finishing my first year at college and I have been very busy.

Up to now, it has been very different from what I expected because all the subjects I have done, have been very demanding. I didn't know that Bolonia's Plan was as hard as this when I started. We have to do lots of group work and sometimes it's fiddicult to get on well with everybody at the end of the year. This is because you have to spend lots of hours with them every day. But, that's normal, isn't it?

And what about you? How has your first year at college been? You are finishing it as well, aren't you?

Do you fancy to having a holidays? When you come, we will talk a bit more.

I hope to hear from you soon!

Love,

Patri

☺♥♪

Assignement 2...very special too! ;-)

As we did before, Zineb and I have made the work together again. This is because since the first day, we get on very well.

We enjoy all the time that we spend doing homeworks and, like one of the lasts works that all of we have to upload, we wanted to make it together to celebrate it.

We hope that nobody feels annoyed because of that and we want that all of you enjoy our work.

Zineb, thank you so much for being like you are!

And like we did last time, my part of the writing is on bold type, and Zineb's writing is without bold.

It starts...

It is said that the use of new technologies stimulate children for learning lots of school skills like the learning of a second language. But why? How? And when?

It is difficult to learn a new language, especially if you are an adult. The best time to learn a language is when we are children. For that reason we have to take advantage of that age.

There are lots of advantages and disadvantages to traditional teaching. Among others, most of them are the following ones.

On the one hand, learning a new language can bring us problems. For example, when I enrolled to learn German I left it in the first year. The reason for this was that every time I tried to speak English I used words of German. Finally I decided to stop learning German and focus on English.

On the other hand, learning a new language makes you more competent. You don’t need a translator or a dictionary. In addition, speaking a new language implies understanding a lot of words of some languages of the same family. For example if you learn Spanish you can understand a lot of words of French, Catalan, Italian… 

Nowadays, new tecnologies can help us to learn more.

Firstly, teachers can help their students in a more idividualized way with the use of websites, blogs and many other internet tools that stimulate learning. Fact that couldn't be carried out with the traditional system because of the huge number of children that a teacher had in class.

Moreover, the use of new technologies develops students autonomy and encourages children to learn a second language too. This happens because lots of websites appear in English and children must learn English in order to understand the information. Besides, the studens have to compare lots of sources of information.

In conclusion, is obvious that it is important to learn a new language. It is also obvious that all these have many benefits. But in my opinion, as we have said before, we have to take advantage of the first ages to learn a lot of languages, at least three or four.

Therefore, I think that new technologies are a great tool to develop sudents learning because internet has more information than books and then children can look at different sites to find what they are searching for. But, on the other hand, students mustn't forget that books contain a great treasure too.


And that's our video! :-)

And that's all! 

Did you like it? We hope so!

See you soon! :-*

Lots of kisses!

Patricia Pinar Roig

♪♥☺

Assignment 1...but a bit special...

Hello, we are Zineb Aalouf and Patricia Pinar and we thought that if our writings were corrected, there isn't any emotional fact uploading them, so...we did a special combination of both writings. We hope you enjoy them.

My part is which is in bold letters.

Zineb: Hello, I'm Zineb, and you?

Patri: My name is Patricia Pinar Roig and I'm 21 years old

Zineb: What did you done in your life?

Patri: I finished secondary school and I've also done a vocational training course in sports.

Zineb: It’s nice to see how your life progress as little by little. In my case, whatever happens, I love it more and more.

Patri: But you aren't from here, isn't it?

Zineb: No, I'm from Morocco. In 1999 I came here, to Ibiza. I was seven years old. I am used to adopting everywhere I go. However I remember that all seemed so strange.

Now, in 2012 I remember how I did well at primary school and high school. I hope that this year will be the same. I’m talking about what I’m studying now: Infant Education. What about you?

Patri: Sport, music and animals, are my greatest passions. In fact, I have a dog and I take care of him as if he was my younger brother. I think this is so because I'm the younger of two sisters and I have always wanted to have a younger brother to take care of him and to teach him. Maybe this fact has made me study Education at University. Now, some subjects have made me realize that with new tecnologies children can be the players of their own learning.

Zineb: Yes! But, in fact, is very different from what I expected. But it doesn’t matter because if you like something and you make an effort to get it, you get it. Well... How do you see yourself in the future?

Patri: I really want to become a great teacher and as a future one, I want to adopt new methodologies and introduce new tecnologies to learn in a different way. And you? What do you expect?

Zineb: In the future I want to have a job where I had all my primary education: in Sant Josep de Sa Talaia. But that is something for the future. Now I have to work hard to become what I want to be, a good teacher.

To conclude, I wish a happy birthday to my partner because today is her birthday. Many kisses from here.

And kisses for everyone!

See you soon!

Patricia Pinar Roig

☺♥♪

Per acabar...una bona reflexió!

Des de el primer dia que vaig començar Bases Didàctiques i disseny curricular fins ara la meva visió de l'educació ha canviat moltíssim.

Des d'un primer moment, el fet de pensar en deixar de seguir un llibre de text, treballar per projectes o utilitzar tecnologies dintre d'una classe em semblava un fet molt llunyà.

Ara, després de raonar, reflexionar i veure totes les millores que podem aconseguir seguint una nova línia d'educació he de dir que vull ser una mestra diferent al tipus de mestres que he tingut jo durant la meva etapa escolar.

Vull ser una mestra guia, una mestra que no ompli les carpetes dels meus alumnes de fitxes, ni imposi deures sense utilitat i on la màxima feina sigui copiar les respostes d'un text, respostes que vulguin abraçar tantes àrees que les preguntes estan incloses amb calçador.

Ara entenc que es pot aprendre més i millor deixant de banda el llibre de text, gràcies a les noves tecnologies. Creant per exempre un bloc, on els alumnes escriguin allò que els interessa estudiar i allò que aprenen sobre el tema, les seves motivacions, etc. Un fet que traspassi les parets de l'aula, que fins i tot els pares puguin seguir mitjançant aquesta eina el que fan els seus fills a classe.

Aixó també els hi servirà per assimilar tot el coneixement que, poc a poc, van assolint gariebé sense adonar-se'n. A més, serà de forma significativa ja què ells mateixos seràn els protagonistes del seu propi aprenentatge i els qui entaulin un punt de partida i un d'arribada per saber des d'on partim i saber el punt que volem aconseguir. Poc a poc anirem aprenent tots junts, a l'hora i reflexionant sobre el que anem assolint.

Aquest és el punt clau del nostre aprenentatge: la reflexió. Amb aixó exercitarem la memòria, la lògica i desenvoluparem la necessitat de destriar informació, de contrastar aquesta i de formar-ne i compartir-ne de pròpia; i sabrem que anem pel bon camí perquè també apendrem a saber si estem ben encaminats o no cap a l'objectiu que volem aconseguir.

Gràcies a la tecnologia podrem contrastar informació, aixó serà una bona forma d'autoavaluar-nos, per tant aprendrem més i millor ja què la tecnolgia es renova dia a dia i la informació que trobarem sobre el nostre entorn estarà totalment actualitzada i aixó ens servirà per aprendre sobre tot el què ens envolta i no només sobre el que el llibre ens vulgui ensenyar.

Penso que la tecnologia ha transformat la forma de veure l'educació i l'educació en sí. Obrir portes a les noves tecnolgies i eines de la web 2.0 a les aules és un avanç en l'educació i un gran avantatge per a l'assoliment del coneixement.

Jo mateixa he aprés d'aqestes eines i m'han servit per portar l'assignatura al dia, per ordenar el meu assoliment de coneixement i m'ha agradat molt arribar al fi de l'assignatura i saber que ho tinc tot perfectament après gràcies a la reflexió i a la necessitat de portar-ho tot al dia per a poder enfocar les meves creacions de forma correcta.

Penso que si aixó és útil i fàcil per a mi, per als nens que ja néixen amb les tecnologies apreses ha de ser igual de bo.

A més, el fet què les creacions traspassin les parets de l'aula i siguin llegides per altres persones pot ser un fet molt motivant per als nens, ja què, personalment, per a mi també ho ha set.

M'emporto una molt bona experiència pel que fa a la creació d'aquest bloc.

Com podem veure, el nostre PLE, igual que nosaltres, ha crescut i millorant amb totes les eines que hem utilitzat aquest semestre.

I per acabar, deixar la reflexió de grup feta, és clar, amb una de les eines que podem trobal al PLE.

Un petonet molt gran a tots i totes i moltes gràcies per l'atenció mostrada en totes les entrades!

Però no es un adéu ni molt menys, és un fins aviat, perquè penso tornar amb altres assignatures! Em sento lligada a aquesta eina tan útil, que anem a fer-hi?

Patricia Pinar Roig

☺♥♪

L'educació infantil

Aquesta setmana, encara que una mica tard, dedicarem l'entrada a l'educació infantil en general, des d'una perspectiva que s'anirà concretant poc a poc.

Per començar, abans d'entrar en tema, hi ha que aclarir un petit matís que encara es segueix confonent avui en dia i que la tradició no ens ha deixat definir com cal.

Parlem del terme ESCOLETA vs. GUARDERIA

Què en pensau? Com es diu? Es el mateix? Es fa el mateix?

La resposta és molt senzilla, només ens hem de fixar en els noms que emprem, una escoleta és una escola petita, una guarderia és un lloc on guarden ja siguin nens o objectes. Fa gana de riure, oi? A mí no me'n fa tanta i el perquè és contundent, a una escola s'ensenya, a una guarderia m'emmagatzemen el que porti, com ja he dit, sigui el meu fill o sigi el meu abric. Per descomptat, no cal dir on portaria al meu fill als seus primers anys d'aprenentatge.

"Sé que portaria al meu fill a un lloc amb un cartell on es pogués llegir: ESCOLETA"

http://www.flickr.com/photos/54997000@N04/5104694384/sizes/z/in/photostream/

És per tant, que una vegada aclarit aquest concepte passem a fixar-nos a què li deim “escoleta”. Com ja he mencionat, parlant de la puresa de la paraula, veiem que el que hem anomenat com “escola petita” fa referència clara al lloc on ens nens d'infantil (de 0 a 6 anys) aprenen.


Bassant-nos en la lectura de Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet e Isabel Solé "Aprende i ensenyar a l'educació infantil", desenvoluparem el tema de l'educació infantil.

I què aprenen?

Fer una ullada a les seves aules és endinsar-se en un món ple de fantasía i joc, tot però relacionat amb la aspectes de la vida que desenvoluparan en els pròxims anys. Parel doncs del joc simbòlic, aquell on el nen juga fent “ser” cuiner, policía, doctor, etc. jocs on es desenvolupi la realitat de l'entorn i veient en ells els pilars, anoments per Delós, on es sustenta l'educació: el saber (saber què és un metge), el saber ser (saber com es comporta un metge, imitant-lo), saber fer (saber actuar com un metge, també per imitació) i saber conviure (saber quin paper juga el metge a la societat).

Obligatori o no?

La llei vigent d'educació, la Llei Orgànica d'Educació, diu que no. A més, descriu l'etapa d'infantil com una etapa constituïda per dos cicles, un fins als 3 i l'altre fins als 6, totalment de franc per a tota la població encara que segueixen exisitint escoles concertades i privades on si es paga per a l'educació.

L'altra cara de la moneda és la utilitat d'aquesta etapa per a l'infant. És cert que no és obligatori l'escolarització en aquesta etapa, però com ja hem dit, l'escoleta no és una guarderia i per tant a l'escola s'aprén i, redundantment, com s'aprén, és útil.

Desglosarem aquest apartat utilitzant la nostra lògica:

• una escoleta és una escola
• dins una escola s'aprén
• el que s'aprén és útil per desenvolupar-se en l'entorn
• saber desenvolupar-se a l'entorn ajuda a seguir aprenent de forma més fàcil ja què ja es porta un camí fet fins aleshores que sabem com seguir poc a poc
• per tant, un nen que arriba a primer de primaria sense haver passat per infantil no tindrà el mateix punt de partida ni les mateixes facilitats que un que si l'ha fet

Es per tant que pregunto: Veieu l'etapa d'infantil necessària, encara que no sigui obligatòria?

Característiques i finalitats de l'educació infantil:

Esquemes d'elaboració pròpia

Principis metodològics i pedagògics:

En aquesta etapa hi ha que posar molta altenció en la diversitat dels alumnes, individualitzar cada cas ja què la diferència es toba molt més destacada pel temps de desenvolupament al ser tan petits, és a dir, no trobem una diferència entre un nen de 6 anys y un de 7 però si entre un nen de 1 any y un de 16 mesos. A més, l'acció educativa a d'estar orientada a què cada infant crei la seva identitat, acceptant les diferències i limitacions de cadascú i que no davalli l'autoestima en cap moment.

Així doncs, els continguts hauràn se ser globalitzadors i que cridin l'atenció de l'alumne mitjançant un significat que es pugui relacionar amb l'activitat que es duu a terme, sent aquestes, sempre, simbòliques i lligades a la vida real.

Mai però es deixaràn de banda els continguts que hauràn d'assolir en aquesta etapa com: el coneixement de si mateix, l'autonomia en activitats qüotidianes, el coneixement de l'entorns que els envolta i la introducció a la comunicació oral i escrita i matemàtica bàsica ja sigui aquesta última amb dibuixos o escriptura senzilla.

Tot aixó es durà a terme en un ambient d'afecte i confiança on el nen es pugui desenvolupament lliurement, aumentar la seva autestima i afavorint la integració social de tots els infants.

En quant es refereix a la llengua, a les Illes Balears, el CAIB imposa la llengua catalana com a vehicular de l'aprenentatge en qualsevol de les àrees, l'últim any d'educació infantil s'introduirà una llengua estrangera, que normalment serà l'anglès.

Qui s'encarregarà de que tot això es coordini i es compleixi serà el mestre tutor del grup. A més, s'encarregarà de l’avaluació que haurà de ser global, contínua i formativa, mitjançant l’observació directa i sistemàtica; avaluant l’aprenentatge dels alumnes i la pràctica docent i corregint les errades que en vagin veient per a propers cursos

Atenció a la diversitat

Hi ha que aprofitar la diversitat ja que com tots sabem, tots som diferents i a través de la relació amb els altres l’infant es descobreix i construeix la seva personalitat, a més, educar en la diversitat implica concebre l’educació de forma àmplia, oberta i flexible a causa de la necessitat d'adaptació a canvis inesperats, diferents punts de vista que ens facin canviar d'opinió, etc.

Per poder adequar-se als diferents nivells d’aprenentatge, el mestre ha de recollir informació sobre els infants i els seu context sociofamiliar (economia, procedència, predisposició, etc.).

En les situacions més extremes on hi hagi patologies o altres casos similars i en les quals intervinguin més d’un professional, és important mantenir una figura de referent que es trobi en tot el procés i que conegui bé a l'alumne, a la família i que conjuntament amb el mestre arribin a un acord benefición per al desenvolupament del nen. A l'aula, però, es farà el possible per a la integració del nen per a que no es senti discriminat, diferent o apartat de la resta mitjançant adaptacions curriculars ja siguin significatives o no segons el grau de la patologia.

Família i escola.

Durant tot el desenvolupament del nen, però sobretot a les seves etapes inicials, el coneixement i l'establiment d'acords a la família i a l'escola promouen el benestar del nen.

Les relacions entre família i escola només poden ser constructives si es basen en respecte entre ambdues parts, confiança i acceptació de peculiaritats de cadascú. No existeixen dues famílies iguals i no hi ha que tenir esquemes rígids de "com ha de ser una família". Dit això, el respecte a les peculiaritats i les diverses pràctiques educatives troben un referent on el nen pot trobar el seu propi camí de comportament i de convivència democràtica.

El contacte entre mestres ha de complir els objectius de: conèixer l'alumne, establir criteris educatius comuns, oferir models d'intervenció i relació i ajudar a conèixer la funció educativa de l'escola. Existeixen diversos canals (fomals i infomals) estructurats i que faciliten el contacte escola-família: reunions, entrevistes tant inicials com d'evaluació, etc. i sempre han de ser respectuoses, flexibles i consensuades per les dues parts.

La relació entre família i escola por veure's enriquida per la intervenció d'altres professionals, com per exemple psicopedagogs, que poden ajudar a trobar formes de treballar conjuntament per a extreure el màxim profit de l'aprenentatge del nen.

"La família: peça clau en el trencaclosques de l'aprenentatge"

http://www.flickr.com/photos/vimages/2910864268/sizes/z/in/photostream/

Avaluació del procés

L'avaluació ha de:

- ser concebut com a instrument d’acció pedagògica, de caire formatiu, regulador del propi aprenentatge i de l’activitat educativa.

- ser coherent amb els objectius i no limitat a un recull quantitatiu de coneixements assolits

- tenin en compte els processos d’aprenentatge, ritmes, estils d’aprenentatge, desenvolupament de capacitats, la pròpia tasca educativa, etc.

- fer a l'alumne que prengui part en totes les avaluacions: pròpia, del grup i de la intervenció educativa.

- basar-se en l'observació contínua i sistemàtica, processual, dinàmica, contextualitzada i compartida.

- tenir en compte a la família: per a fer-los partícips del progrés dels alumnes i per donar significativitat al recull de dades, etc.

Per acabar, i com ja és costum en mi, deixar una cançó per alegrar-vos el final d'entrada de blog. 

Com sabeu, i si no ho sabien ara ja si, m'encanta el tema de l'atenció a la diversitat. Així que aquesta cançó la dedico a tots els meus amics del centre de dia de l'Ajuntament d'Eivissa on vaig estar un parell de dies de pràctiques l'any passat i va ser una experiència inolvidable i molt gratificant.

Un petonet a tos i totes!

Patricia Pinar Roig

☺♥♪

_______________________________________________________________________

Bibliografia:

- http://www.slideshare.net/josetxu1953/aprender-y-ensear-en-educacin-infantil-8711107

- Power point sobre l'educació infantil - Gemma Tur Ferrer

- Llibre: "Aprendre i ensenyar a l'educació infantil" Autores: Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet e Isabel Solé; ed. Graó - Biblioteca d'Infantil. Última impressió setembre 2008.

- Apunts i grabació acústica de la classe cedits per Gemma Ferrer Guasch i a la qual li he d'agraïr des d'aquí. Moltes gràcies! ;)

Fent una ullada al currículum...

Quan comencem a parlar de currículum?

L’origen de l’ús d’aquesta paraula té lloc al 1918 de la mà de Franklin Bobbit. Aquest autor, va definir currículum de dues formes: una, com el rang total d’experiències, dirigides o no, que es comprometen a desenvolupar les habilitats de l’individu; i l’altre, com la sèrie d’experiències d’entrenament conscientment dirigides que les escoles utilitzen per a completar i perfeccionar aquest desenvolupament mencionat anteriorment. Però, també és qui va definir currículum com aquella sèrie de coses que els nens i el joves han de fer i experimentar per a poder desenvolupar habilitats que els capacitin per a decidir assumptes de la vida adulta.

Tal com diu Pedro Villarrubia al seu blog Discentia (i cito textualment) "Alguien lo ha comparado con la Biblia, que permite múltiples interpretaciones. Sí, pero siguiendo una historia antigua, básica, lineal, dividida, conservadora: usted está aquí, si usted se aprende/interpreta/repite esto y aquello llegará hasta allá"

A Espanya, però, la LOGSE va impulsar un nou concepte de currículum que es manté amb la LOE i que abraça diverses corrents tal com ens exposa G. Sacristán. Així doncs, es tracta de superar la divisió que anomena G. Sacristán de: “Al sistema educatiu, uns estudien l’educació, altres decideixen l’educació i altres la realitzen”.

Esquema d’elaboració pròpia.

Per altra banda, S. Antúnez, ho resumeix en tres vessants:

Esquema d’elaboració propia

Per tant, i tal com ens exposa Antúnez, els elements del currículum responen a les preguntes: per a què?, què?, quan? i com?

Posem-ne un cas ben clar i que hem estat anomenant en les últimes entrades: els informes PISA. Recordem que Espanya es trobava al tercer lloc començant per la cua de tota Europa i el perquè molt senzill d’explicar: els resultats d’aquests exàmens eren nefastos a causa de la poca realitat que es trobaven els joves a les tasques que havien de desenvolupar a classe, és a dir, milions de problemes de peres i pomes a classe i cap on haguessin de manipular les pomes per a resoldre, per exemple, la fam al món.

És cert que hem posat un exemple prou exagerat però també és exagerat el problema on ens trobem.

I què fem malament?

Mirarem ara cap a Finlàndia, la seva educació és coneguda al món per l’elevada qualitat d’aquesta, però que ens diferencia de Finlàndia? Està clar, la legislació educativa.

Tant Finlàndia com nosaltres tenim un currículum a nivell nacional, però mentre a Espanya s’estableixen unes normes generals especificades per les Comunitats Autònomes, a Finlàndia només s’estableix una orientació general, cada municipi adapta el currículum al seu propi cas, sense cap intermediari regional. Per tant, a Finlàndia trobem llibertat de creació de currículum acadèmic.

A Espanya, a la legislació nacional se li solapa la legislació autonòmica que, malgrat la prohibició de totes les lleis educatives, es contradiuen amb el currículum nacional, minvant així la llibertat de currículum als municipis. I ja prou carregat està el currículum nacional on s’estableixen els mínims a assolir per l’alumnat, i què per tant no es poden modificar si no és per a augmentar-lo, com per a engreixar-lo més amb més mínims afegits de cada comunitat autònoma.

D’aquí una de les grans diferències que ens trobem: a Finlàndia, les decisions municipals sobre educació les prenen els docents dels instituts, és a dir, el professorat finlandès decideix de primera mà el currículum de l’alumnat, tenint així total autonomia de decisió al marge de tendències polítiques.

A Espanya però, com ja sabem, el professorat no té cap possibilitat de decidir sobre el currículum acadèmic dels seus alumnes i, per tant, no li queda un altre remei que passar any rere any lluitant per a assolir els mínims marcats pel currículum i què poques vegades es poden arribar a assolir, bé per falta de temps, bé per massa nombre de mínims a assolir, o bé per una horrible simbiosi d’ambdues. 

D'això en parla José Luís Castillo al seu blog Profesor en la secundaria quan diu (i torno a citar textualment) "Las horas de clase son limitadas; la atención real de nuestros alumnos, inestable; las horas en que reciben las clases hacen altamente compleja la plasmación de dicho currículum. Hablo de contextos educativos complicados. El profesor debe escoger con desgarro entre el qué o el cómo. Si decide interesar y atraer a sus alumnos para que desarrollen sus competencias comunicativas, que aprendan a leer con algún sentido y a expresarse con alguna facilidad... ello supondrá un número ingente de clases y de prácticas que no desarrollarán adecuadamente el currículum oficial"

I afegeix que "No hay peor angustia que la de un profesor que sea esclavo de la realización del currículum marcado por la administración, realmente inabordable en la realidad educativa", fet que podem adoptat com a consell per a la nostra futura vida com a docents.

 "Ensenyament cooperatiu, una forma d'estudi finlandès"

http://www.flickr.com/photos/slightlyeverything/6013657063/sizes/z/in/photostream/

Quines característiques hauria de complir el currículum?

- És únic d’etapa, per tant, no té en consideració currículums especials, és a dir, és un marc únic en el qual s’hi fan les adaptacions i mesures de suport únicament necessàries.

- S’utilitza com a instrument de treball, parlem doncs d’un document per a què el professor pugui desenvolupar i revisar la seva pràctica.

- És obert i flexible: obert perquè el nivell de concreció del currículum és ampli per a què es pugui completar a nivell de centre; i flexible per a què es pugui adaptar a qualsevol context educatiu.

- És descentralitzat, aportant així una elevada autonomia per a la gestió i desenvolupament del currículum.

- És científic perquè persegueix una pràctica pedagògica científica, basada principalment en el constructivisme i amb un enfocament investigador.

- També és sistèmic perquè  s’entén com un tot en el qual la modificació d’un element implica un canvi en un altre.

- Necessita d’un professorat professional, amb major formació i responsabilitat en la seva feina que treballi sobre a

- I, finalment, a més de complir diverses funcions com orientativa, prescriptiva, de control social, parlem d’un currículum obert ja què deixa un marge ampli al professor per concretar. I es permet que siguin els mestres els que el “tanquin”(el concretin).

La jerarquia dels nivells de concreció del currículum

Per a parlar de nivells de concreció hem de saber que aquests són les diferents entitats que van elaborant i filant, cada cop més prim, el currículum educatiu per a què, finalment, es realitzin les unitats didàctiques que s’hagin de dur a terme durant el curs, de forma que els alumnes assoleixin els mínims marcats havent fet les modificacions pertinents per al tipus d’alumnat que ens trobarem.

En primer lloc trobem el Ministeri d’Educació que elabora un currículum amb uns mínims a assolir a nivell nacional i on cada Comunitat Autònoma remarca els seus propis mínims a assolir.

Segonament trobem el propi centre amb les concrecions curriculars pertinents adaptades a les seves característiques a nivell d’escola com a centre tenint en compte horaris, materials i demés.

En tercer lloc trobem la programació d’aula on s’especifiquen les necessitats d’una aula en particular, per exemple si hi trobem algun nen o nena amb necessitats educatives especials.

Finalment, ens trobem amb la programació didàctica, on es troben totes les unitats didàctiques que s’aniran portant a terme durant els curs amb les adaptacions pertinents al tipus d’alumnat que ens trobem.

"Cada classe és diferent"

http://www.flickr.com/photos/soldiersmediacenter/1380152882/sizes/z/in/photostream/

El currículum a l’educació infantil

Segons Eulalia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solé, autores de “Aprendre i ensenyar a l’educació infantil”, es considera que aquesta etapa té entitat pròpia i convé no caure en la “trampa” de deixar-nos guiar per les exigències que puguin manifestar-se des de les etapes posteriors a l’ensenyament.

És essencial saber què volem ensenyar i per què; a partir d’aquí trobarem les diverses formes d’assolir el nostre objectiu.

La reflexió sobre què volem que aprenguin els nens durant l’etapa és un element fonamental per a proporcionar-li coherència, així aprendran a través de la relació que establiran amb els objectius.

És fonamental proporcionar experiències variades als nens i ajudar-los a establir relacions entre tot el que experimenten.

Tot quant vulguem que aprenguin des del naixement fins als 6 anys pot considerar-se contingut d’aprenentatge d’aquesta etapa.

És important identificar les particularitats de cada cicle ja què això ens ajudarà a determinar els objectius propis que vulguem assolir en cadascun d’ells i és obvi què hi ha diferències entre el que necessiten els nadons d’un any i el que necessiten els de quatre, per tant, la identificació d’aquestes necessitats ens ajudarà a pensar amb el currículum propi de cadascun d’aquests dos cicles.

La seva lectura, anàlisi i discussió als equips de mestres contribueix a clarificar els referents dels que es parteix i a prendre decisions més coherents i compartides.

 

"Educació als nadons"

http://www.flickr.com/photos/patdavid/4455723092/sizes/z/in/photostream/

Deixo un vídeo d'una conferència del senyor Ángel Pérez Gómez quesi teniu una estoneta es prou interessant veure'l.

Per acabar, i com és costum, deixar una cançó per a finalitzar l'entrada, en aquest cas amb anunci inclòs, no vull fer publicitat però penso que, a més de la publicitat, aquest anunci té un missatge que ens arriba a tots tan dur, com cert. 

Penso què exposa un missatge que no s'ensenya ni està inclòs al currículum i que ens aniria prou bé tenir-lo, en certa manera, vull dir que hem de seguir lluitant per un canvi.

Segurament l'heu vist però jo no em canso ni de veure'l ni de cantar la cançó què, a més, també es de les meves preferides... la podeu escoltar en versió original al gadget.

Moltes gràcies, bon pont (per aquells que en teniu) i fins la setmana que ve...

Petonets!!

Patricia Pinar Roig

☺♥♪